El tercer film del tàndem còmic format per Alfonso Sánchez i Alberto López és una comèdia negríssima i costumbrista que evoca el surrealisme del cinema de Luis García Berlanga amb alguns tocs que recorden la també negra ‘La comunidad’, dirigida per Álex de la Iglesia l’any 2000, principalment per la seva ubicació i especialment el tram final.
La veu en off durant els crèdits inicials resulta una àcida disecció de l’actual estat laboral del país, que continua reflexat en la festa de celebració inicial; mostrant els desitjos de tots els membres de l’esbojarrada família de la parella del protagonista. Aquest tram, del que només se salva el diàleg entre avi i nét a soles, resulta repetitiu i perillós; tira l’espectador enrere només començar el film. Per sort, ben aviat comença l’odissea del protagonista (carismàtic López) per fer el que creu necessari per assolir el seu somni. Un cop ja està al pis d’Hugo el surrealisme arriba al límit, principalment amb l’arribada de Pepa (entregada Estefanía de los Santos) amb qui forma una societat impagable que passa de la rivalitat incial a la complicitat posterior. L’aparició de López encara reforça aquesta activitat en equip de l’antagònica parella però alhora comença la devallada del film: si el tram en que José Vicente i Pepa són al pis és tant hilarant com divertit, a mesura que es va complicant el seu objectiu amb l’aparició de més personatges (algun totalment prescindible com el de la noia del mòbil) la pel·lícula es converteix en una espècie de camarot dels germans Marx a ‘Una noche en la ópera’ (1935) en que la mordacitat perd força al difuminar-se entre masses actors, que en molts casos resulten certament intranscendents.
‘Para toda la muerte’ no enganya ningú; malgrat el seu subtext de dura crítica social, ens trobem davant d’una comèdia senzilla amb el surrealisme portat fins a l’extrem i que només busca la hilaritat de l’espectador, el qual, un cop superat el pròleg, si es deixa portar pot gaudir-la, desconnectar i deixar-se anar fins que, malauradament, el seu excés final el torna a la realitat.