L’ òpera prima de l’ actriu Zöe Kravitz és una proposta feminista ben intencionada però amb un resultat final desorganitzat, pobre i absolutament fallit.
El punt de partida és prometedor, a més la directora utilitza una tipologia de plans molt tancats i força arriscats, però aquest interès es transforma en avorriment fruit de la reiteració d’ un dilatadíssim tram en que només es recreen les festes a la misteriosa illa. L’ espectador acaba esgotat fins al punt que quan es desencadenada l’ acció ja no s’ aconsegueix torna a despertar el seu interés; la seva atenció només se centra en el rellotge i en que arribi el final dels seus excessius 102 minuts, amb una ressolució certament desconcertant. Si el ritme i tempo lastren la pel·lícula, el seu repartiment artístic tampoc aconsegueix salvar-la; començant per la seva parella protagonista, una plana Naomi Ackie i l’ inexpressiu, una vegada més, Channing Tatum. Al seu voltant graviten una sèrie d’ intèrprets oblidats que ja estan en el tram final de les seves respectives carreres: Christian Slater, Geena Davis, Haley Joel Osment i Kyle MacLachlan, entre ells tenim a Adria Arjona, la millor del repartiment amb diferència però que no pot fer res per aixecar la proposta.
En definitiva, ‘Parpadea dos veces’ és una molt pobre òpera prima; esperem que la Kravitz cineasta tingui més sort en la seva pròxima pel·lícula i s’ allunyi del seu prescindible debut, un dels pitjors films de la temporada.