‘Passengers’ és un film romàntic destinat únicament al lluïment de la seva parella protagonista: l’actual reina de Hollywood, Jennifer Lawrence, i un dels actors més emergents del moment, Chris Pratt, i el resultat (tot i la seva excel·lent factura tècnica: so, efectes de so, efectes visuals i especialment direcció artística) és realment pobre.
L’inici és prometedor. La soledat d’aquest nàufrag espacial al que dóna vida un fluix Pratt té el seu interés però la situació es dilata excessivament fins que apareix en escena una correcta Lawrence. Com a parella tenen la seva química però el metratge dedicat a la seva coneixença resulta tan excessiu com empalagós i arriba a provocar que l’espectador casi desconnecti de la història. L’interés torna quan es descobreix el secret, aleshores assistim als millors moments del film que es veuen reforçats amb la irrupció de Laurence Fishburne. En aquest moment la pel·lícula agafa un ritme in crescendo que ja no s’atura fins al final, totalment previsible.
Llàstima que els primers seixanta minuts transcorrin sense aportar pràcticament res i l’únic que aconsegueixen és l’avorriment de l’espectador, fet que provoca que quan la proposta mostra el seu punt fort ja estigui esgotat i no s’impliqui en l’interessant darrer tram del film. En definitiva, ens trobem davant d’una pel·lícula només apta pels fans dels seus protagonistes i pels seguidors del gènere romàntic per excel·lència, la resta quedarà francament decepcionat.