9 anys després de la magnífica ‘Pequeñas mentiras sin importancia’ ens arriba la seva continuació; la també brillant ‘Pequeñas mentiras para estar juntos’, novament escrita i dirigida per Guillaume Canet amb el retorn de tot l’estoll de creïbles protagonistes, entre els que destaquen especialment, com en l’anterior, François Cluzet, Marion Cotillard i Gilles Lellouche.
Com en l’original, l’espectador pot identificar-se amb un o diversos personatges. Ara, set anys després, aquesta identificació segueix intacta. Excepte Max, el desencadenant de la nova trobada, tots semblen tenir la seva vida solucionada i ben canalitzada però, com s’anirà descobrint, mantenen les aparences (les petites mentides del títol) però realment pràcticament la totalitat del grup té les seves pròpies misèries personals en secret. Ja sigui a nivell sentimental, professional o personal: tots pateixen en silenci els seus conflictes interiors que eviten que estiguin satisfets amb ells mateixos i siguin feliços. En aquest sentit el guió torna a ser magistral, combinant a la perfecció els moments dramàtics, intensos o tendres, mostrats en ocasions només mitjançant silencis i mirades, amb alguns moments realment hilarants (l’esmorzar amb les bessones, la nit a la discoteca o el joc de personatges) que serveixen perquè l’espectador respiri, aconseguint que visqui un conjunt de sentiments, reflexions i sensacions diferents i variats que es mesclen, com la vida mateixa.
La pel·lícula, com en el seu moment també aconseguia la trilogia dels ‘Antes…’ de Richard Linklater amb Julie Delpy i Ethan Hawke, transmet coherència i veracitat en relació amb la seva predecessora. Un nou tranche de vie veraç, humà i emotiu que convida l’espectador a la reflexió i a preguntar-se si està sastisfet amb la seva vida i si se sent realitzat amb ella. Esperem que d’aquí uns anys assistim a noves mentides ja en l’etapa crepuscular d’aquest peculiar i entranyable grup d’amics. El díptic format per ‘Pequeñas mentiras sin importancia’ i ‘Pequeñas mentiras para estar juntos’ resulta una proposta tan necessària com imprescindible.