En el seu segon thriller consecutiu, John Lee Hancock ens ofereix una proposta de cinema negre de manual, protagonitzada per un trio d’intèrprets a priori prometedor però que no acaba de funcionar.
‘Pequeños detalles’ segueix els cànnons estàndards propis del thriller sense innovar en cap moment. Té els seus tocs de buddy movie amb la típica parella d’inspectors, d’entrada antagònics, que acaben treballant junts; un novell, brillant i idealista, James (un Rami Malek realment pobre que no resulta veraç en cap moment), i un veterà retirat i aturmentat per un cas del passat, Joe (un Denzel Washington en pilot automàtic que repeteix un paper que li hem vist en masses ocasions al que no aporta gens d’ànima), la seva química és nul·la. El transcurs del fim és avorrit i previsible i el seu ritme i tempo, realment lents, no ajuden a que els seus excessius 127 minuts no es facin eterns. Posteriorment entra en acció el principal sospitós (un Jared Leto pel que, malgrat ser el millor del repartiment, la nominació al Globus d’Or a millor secundari per aquest treball resulta certament desmesurada) i s’inicia el típic joc del gat i ratolí que evoca moltes altres propostes del gènere, la magnífica ‘Seven’ per citar-ne alguna.
Així avança la investigació, aportant-nos detalls del passat de Joe alternant-los amb les nombroses inicitacions i provocacions del sospitós, fins a desembocar en el clímax final (la seva localització torna a evocar a la citada ‘Seven’), amb un relatiu gir (ja que si bé resulta inesperat tampoco és el summum de l’originalitat ja que també l’hem vist en altres pel·lícules del gènere), deixant a l’espectador una sensació de cansament, avorriment i repetició.
En definitiva, ens trobem davant d’un film fluix i fallit que costa d’empassar però contràriament resulta fàcilment oblidable; de fet s’esborra de la memòria immediatament després de la projecció. Una llàstima, si tenim en compte la solvència del seu director i del seu estoll artístic.