Com en el seu anterior treball, el director David Fincher torna a adaptar un best seller literari. Però ben poques coses més tenen en comú les dues propostes. Mentre ‘Millenium: los hombres que no amaban a las mujeres’ era un thriller que mantenia molt bé el suspens i la tensió, amb la dificultat afegida de que es tractava d’un remake d’un film estrenat feia realment poc, aquest ‘Perdida’ no manté el tipus. Té un començament que sí desperta interés però aquest es va diluïnt a mesura que avança el metratge. Ni els girs del guió la salven. El primer, que hauria de provocar certa sorpresa, resulta més aviat decepcionant i ja cap al final mostra una ressolució realment absurda. Té, això sí, igual que ‘Millenium’ una molt bona factura tècnica, fotografia i muntatge, com en tots els films de la carrera del seu director però no és suficient. Tampoc el treball dels seus protagonistes ajuda a millorar el global: d’una banda un Ben Affleck que demostra, un cop més, que és un molt bon director però que quan es posa davant de la càmara la seva expressió i credibilitat resulten nuls, i per l’altre costat Rosamund Pike, en un canvi de registre radical respecte a la seva filmografia, que d’entrada només és una decoració i quan pot lluïr-se pels girs de la trama no aconsegueix convèncer en cap moment.
En definitiva ‘Perdida’ acaba sent un thriller avorrit, sense ànima i que avorreix principalment degut al seu etern metratge. Desprèn una sensació de telefilm, típic i tòpic, com li passava, per exemple, a la també fallida pel·lícula de Steve Soderbergh ‘Efectos secundarios’. Una autèntica pèrdua de temps.
