La nova pel·lícula escrita i dirigida per Iñaki Dorronsoro és un thriller molt sòlid que té un guió que aconsegueix que l’atenció i l’interés es mantiguin al llarg de tot el metratge fruit dels seus inesperats i constants girs. Inicialment la proposta pren un rumb i sembla que anirà cap a una direcció concreta, però l’actuació policial i la sorprenent natura del seu protagonista provoca que la pel·lícula prengui un to totalment diferent. Quan l’espectador ja s’ha adaptat a la nova direcció de la història, novament la decisió del personatge central dóna una nova volta a la situació fins al desenllaç en que, fins i tot, el director/guionista es permet deixar una pregunta oberta per a que cada espectador especuli amb la ressolució.
El seu repartiment està força equilibrat. Començant pel seu absolut protagonista, un Alain Hernández que, tot i que correcte, realitza un treball massa pla i inexpressiu: oferint els seus millors moments en les diverses escenes que comparteix amb la sensual Alba Galocha. Al seu costat, un convincent, com sempre, Luis Tosar i un impressionant Javier Gutiérrez (en la millor interpretació de la seva carrera) que acapara l’atenció en cada aparició seva en pantalla amb un personatge memorable.
Sense ser una gran pel·lícula i malgrat que alguna escena clau tingui moments que no estan a l’alçada de la resta del metratge (l’atracament al banc) , ‘Plan de fuga’ és un film prou aconseguit, rodat amb bon pols narratiu i amb un ritme que no decau. Una proposta molt entretinguda.
