La nova comèdia de Fernando Colomo explora un tema interessant i molt present en l’actualitat com és el poliamor i les diferents maneres de relacionar-se. El seu punt de partida pot resultar original però el gran problema de la proposta, i que la porta a un inevitable naufragi, és l’excés: com diu el títol, està adreçada a principiants i persones alienes a aquest món i es dóna un excés d’informació que enlloc d’interessar l’espectador acaba dispersant la seva atenció.
Res funciona en aquest film, començant pels seus intèrprets: la parella protagonista té una química nul·la i la seva història d’amor no resulta creïble en cap moment. Quim Àvila no transmet absolutament res, mentre que María Pedraza està totalment plana i no es capaç d’emocionar-se ni tan sols en el moment més emotiu del film a la seqüència final, ridícula tot s’ha de dir. Al seu costat Karra Elejalde, el millor tot i que no pot salvar el desgavell general, demostra que pot sobreviure a qualsevol desastre mentre que Toni Acosta fa, una vegada més, de Toni Acosta en un rol que repeteix constantment en la seva filmografia. Per no parlar del grup que envolta Amanda; com veiem a la trobada al parc (probablement la millor escena de la pel·lícula) hi ha molts tipus de relacions però la de la protagonista està portada a l’excés: a part del número de participants tots són extrems: una transexual, un excessivament carinyós home que no és el que aparenta i un matrimoni que porta el seu estil de vida i les seves creences al límit.
En definitiva, ‘Poliamor para principiantes’ és un absolut despropòsit que no s’aguanta per enlloc. Una comèdia fallida en tots els sentits que desaprofita un punt de partida interessant i prometedor que podria haver donat peu a una comèdia irònica, hilarant i intel·ligent en mans d’un cineasta de l’estil de Woody Allen. Malauradament, Fernando Coloma firma el pitjor treball de la seva dilatada carrera. Una autèntica pèrdua de temps.