Aquest 2022 ha confirmat el que es ve intuïnt els dos darrers anys: la comèdia espanyola està patint una important crisi. La qualitat està decaient d’una manera alarmant i els seus guions estan en clar retrocès; els seus arguments són propis de la dècada dels 80′. Enguany així ho demostren, per exemple, les pobres El juego de las llaves, Amor de madre, Toscana, Mamá no enRedes o Un novio para mi mujer. La fatídica ‘Por los pelos’ n’és l’última mostra.
La idea bàsica de la pel·lícula és absolutament ridícula; no s’aguanta en cap dels tres casos (que competeixen per ser el més absurd sense guanyador clar) dels protagonistes, interpretats per, sense carisma ni la més mínima química: Antonio Pagudo (que sembla que encara estigui a la televisiva ‘La que se avecina’), Carlos Librado (a qui el gir cap a la comèdia no li ha sentat gens bé) i Tomy Aguilera (que no podia debutar pitjor en la gran pantalla). Al seu costat tampoc aporten res els personatges femenins: Eva Ugarte (instalada en el gènere i que es limita a repetir sempre el mateix rol), María Hervás i Amaia Salamanca, que es limiten a ser un simple suport amb entitat zero. Els únics apunts còmics els proporcionen el manager de Rayco (Jesús Vidal), que al principi té la seva gràcia però que acaba cansant, i el pare de Juanjo i Sebas, un Leo Harlem que demana més minuts de metratge.
És tan innecessari com inútil enumerar totes les incoherències i despropòsits del guió, ja que resultaria una autèntica pèrdua de temps sense sentit: talment com veure ‘Por los pelos’, que pot provocar més calbs, ja que els seus espectadors poden acabar arrencant-se els cabells davant d’aquest desgavell. La pitjor proposta de l’any amb diferència.