Ens trobem davant d’una història romàntica que no té absolutament res d’originalitat ni sorpresa, tampoc ho busca: és una proposta senzilla, sense pretensions i precisament per això funciona.
La clau del film és la seva protagonista: una radiant Ana de Armas (gran encert de casting) que resulta perfecta pel seu personatge, Sol, a qui en un moment del film es defineix com ‘algú de qui qualsevol persona se n’enamoraria a l’instant’ i l’actriu aconsegueix transmetre aquesta personalitat tan especial. No podem dir el mateix de Martiño Rivas; Sol el defineix com una persona entre tímida i misteriosa, i aquest aspecte funciona en el primer tram del film (potser el més empalagós) gràcies a la bona química amb de Armas, però després un cop avança el metratge, aquest posat resulta massa inexpressiu i homogeni sense pràcticament expressar cap emoció.
‘Por un puñado de besos’ peca, però, d’adreçar-se a un espectador massa juvenil: l’estoll de cares televisives en els rols secundaris com Megan Montaner o Andrea Duro. Resulta evident que la seva única funció és ser un reclam per al públic adolescent i aconsegueix plenament el seu objectiu.