L’any 1987 John McTiernan va dirigir ‘Depredador’, tot un clàssic del cinema dels 80′. Posteriorment arribaria la seva infravalorada seqüela al 1990. La saga va quedar en l’oblit fins que es va creuar amb l’altre alienígena cinematogràfic per excel·lència, Alien, a la reivindicable ‘Alien vs Predator’ (2004) malgrat la seva fallida continuació tres anys després. El personatge tornaria a la gran pantalla l’any 2010 a ‘Predators’, totalment prescindible com també ho és aquesta reinvenció, sorprenent tenint en compte que darrera de la càmara hi ha Shane Black; un dels intèrprets de la mítica original d’Arnold Schwarzenegger.
Ens trobem davant d’una proposta de sèrie ‘b’ que si no fós per l’emblemàtic carisma del personatge del títol passaria sense pena ni glòria. Del film no se salva res, especialment el seu guió; que a part de que la trama és realment pobre, amb masses llacunes, està farcit d’excessius (i en la majoria de casos desafortunats) tocs d’humor que trenquen la poca serietat i interés que despera mínimament la història, protagonitzat per un grup de personatges estranys; encapçalats per un fluix Boyd Holbrook i una creïble Olivia Munn (que aconsegueix menjar-se a tots els seus companys masculins de repartiment, tot i que les seves habilitats de combat no resulten en cap moment veraces tenint en compte que es tracta d’una biòloga), acompanyats per un estrany grup de desequilibrats entre els que destaca, el cada cop més esporàdic a la gran pantalla, Thomas Jane i unes absurdes mascotes galàctiques, fins arribar al seu final en que la ressolució i especialment el final de pare i fill no s’aguanta per enlloc. Sense oblidar l’excés d’efectes digitals que l’allunya, també, del format artesanal de la proposta de McTiernan.
L’únic que vincula aquesta pel·lícula amb l’excel·lent original són les referències a les anteriors visites dels caçadors especials que els situen en els anys corresponents als dos primers films, així com la seva banda sonora que recupera la partitura de la pel·lícula de 1987, obra d’Alan Silvestri. Una llàstima que Hollywood s’obstini en destruïr el record d’una de les propostes més aconseguides del gènere de ciència-ficció de la dècada dels 80′, ja fos l’any 2010 amb la pobre ‘Pedators’ com ara amb aquesta absurda ‘Predator’; sense comentaris…