És molt difícil mostrar els fets reals que narra el film donant-li un toc còmic ja que es parla de dos col·lectius marginats que atravessen una situació realment dura i el director Matthew Warchus se n’ha sortit de manera brillant.
La clau de ‘Pride’ és el seu guió, perfectament equilibrat. Ja sigui per la importància dels dos col·lectius: arribem a conèixer perfectament la problemàtica tant dels Gays i Lesbianes en suport als miners com la dels propis miners, com per la història personal dels diferents personatges. Aconsegueix que cada personatge tingui el seu moment i mentre es desenvolupa el conflicte general, primer per separat i després ja units, tenim temps perquè la història vital de cada integrant de la lluita es resolgui, sense deixar absolutament res en l’aire. Combina a la perfecció el drama, propi del conflicte general, amb diversos tocs còmics que provoquen un respir, als que hem d’unir alguns moments realment emotius. Això no seria possible sense els seus intèrprets; un estoll d’actors, tots, en estat de gràcia que fan creïbles i propers els seus personatges, guanyant-se l’empatia i solidaritat immediata de l’espectador.
Ens trobem davant d’una pel·lícula rodona: realista, interessant, propera, sensible i emotiva. Absolutament imprescindible.
