2 anys després de visitar la galàxia amb la fluixa Los últimos Jedi, Rian Johnson canvia totalment de registre per retre un homenatge a les novel·les de la cèlebre Agatha Christie (l’inspector Benoit Blanc evoca al mític Hércules Poirot) i al popular joc Cluedo en aquesta intriga amb tocs de comèdia que és, sense cap dubte, el millor treball de la seva filmografia.
El guió (obra del mateix Johnson) és mil·limètric i funciona amb la precisió d’un rellotge. La trama enganxa l’espectador ja des del principi quan assistim a la presentació dels membres de la família mitjançant els diversos interrogatoris en que descobrim que tots són sospitosos i tenien motius per cometre el crim. En aquesta ronda inicial també coneixem al peculiar inspector que porta el cas. A partir d’aquí, tornem en diverses ocasions a la nit en que es va cometre el crim, gràcies als flashbacks dels interrogatoris, amb algunes seqüències corals excel·lents (brillant la crítica implícita a l’administració Trump o l’antològica lectura del testament). El guió descol·loca constantment l’espectador amb diversos sorprenents i interessants girs que provoquen que aquest no pugui desconnectar en cap moment de la història, mantenint la seva atenció i interés fins al seu desenllaç.
La proposta, a més, compta amb un estoll d’intèrprets en estat de gràcia que resulten creïbles, convincents i entregats a la causa, i que funcionen perfectament tant a nivell individual com en grup. Començant pel veterà Christopher Plummer, que es menja a tots els seus companys en els diferents cara a cara que manté amb la resta de protagonistes; passant pel seus dos fills, sòlids Jamie Lee Curtis i Michael Shannon; els seus ‘fills polítics’, un recuperat per la gran pantalla Don Johnson i la sempre veraç Toni Collette; el seu nét, Chris Evans que s’allunya de la seva imatge de superheroi de Marvel dels darrers anys; la seva infermera, una Ana de Armas consolidant-se a Hollywood (divertidíssim el problema del seu personatge) i mantenint bé el rol de fil conductor de la trama; fins arribar al detectiu a qui dóna vida un desenfadat Daniel Craig que aporta diversos apunts còmics realment hilarants.
En definitiva, ‘Puñales por la espalda’ és una pel·lícula rodona. Una autèntica delícia que es gaudeix moltíssim durant els seus 130 minuts de metratge que pràcticament s’evaporen. Una de les propostes més aconseguides de la temporada. Imprescindible.