• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to footer
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès

Butaca Reservada logo

menu icon
go to homepage
search icon
Homepage link
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès
    • Facebook
    • Instagram
    • Twitter
  • ×

    23/09/2019

    Quien a hierro mata

    quien a hierro mata

    El cineasta Paco Plaza s’allunya per primer cop del terror de la resta de la seva filmografia per passar-se al thriller en aquesta ‘Quien a hierro mata’, tot i així el film resulta igualment inquietant, mantenint l’ atenció i nervis en l’espectador durant tot el metratge fins al punt de resultar un film incòmode, no apte per a tots els públics.

    És ben cert que costa una mica entrar en la història, però un cop ho fas ja resulta impossible desenganxar-se del guió ja que qualsevol de les subtrames i personatges apunten a un desenllaç tràgic que eviten que l’espectador desconnecti en cap moment. El gran encert del film és un repartiment en estat de gràcia; absolutament tots els intèrprets fan mèrits per optar a premi en la propera edició dels Goya. Des del seu protagonista, un Luis Tosar que tot i donar vida a un personatge semblant al que li hem vist en altres ocasions resulta certament intents, passant per Xan Cejudo (notable el treball de maquillatge en el seu deteriorament físic degut a la seva malaltia) en la seva pel·lícula pòstuma, els fills del vell narco: creíbles i convincents Ismael Martínez i Enric Auquer (les seves converses en les visites a la presó són alguns dels millors moments del film), fins arribar a la vulnerable Maria Vázquez que reclama més minuts en pantalla.

    Ens trobem davant d’una proposta que remou a l’espectador. El director aconsegueix un alt nivell de tensió i angoixa, amb algun gir de guió i ressolucions certament potents, provocant el patiment per la sort de qualsevol personatge fins a un clímax final realment demolidor. ‘Quien a hierro mata’ és un film dur, cru i sense concessions que deixa, malgrat el contra sentit, un agradable sensació de desassossec. Una pel·lícula molt sólida.

    Entrada anterior « Ad Astra
    Següent entrada Mientras dure la guerra »

    Footer

    Col·laboradors

    Axion

    Segueix-nos:

    • 2k Followers

    Contacta amb nosaltres

    info@butacareservada.cat

    Copyright© 2023 · BUtaca Reservada