El nou treball de l’estudi Henson evoca inevitablement a la mítica ‘¿Quién engañó a Roger Rabbit?’ dirigida per Robert Zemeckis l’any 1988. Com aquella ens trobem davant d’una història de cinema negre d’aire i estructura totalment clàssics, però mentre la de Zemeckis transcorria a la dècada dels 40′ aquesta és totalment actual. A part d’aquest salt temporal tot quadra: un detectiu solitari, la convivència entre els moñecos del títol i els humans (allà humans i dibus), algun ambient sòrdit, una femme fatale, algun gir de guió… fins i tot l’interrogatori del títol. Malauradament, el resultat no és el mateix: mentre el film del 88 era una proposta original i rodona, aquesta resulta força pobre.
Diversos són els punts que fallen a la pel·lícula. Un dels principals el doblatge; al traslladar-lo al castellà s’han intentat incloure també referències a personatges coneguts aquí amb la intenció de reforçar l’humor però anomenar Falete, Messi o Cristiano Ronaldo no aporta res, més aviat al contrari. La química de la parella protagonista és un altre handicap; el detectiu Phil no desperta empatia i la seva companya Connie Edwards (una Melissa McCarthy en una interpretació que li hem vist en masses ocasions) acaba resultant repetitiva. Malgrat tot, s’ha de reconèixer que la proposta ens ofereix alguns gags realment hilarants; la visita al sex shop, la relació sexual al despatx de l’investigador o el diàleg sobre l’arròs bomba: insuficients, però, per salvar el film.
En defintiva, ‘¿Quién está matando a los moñecos?’ és un film pobre, ben realitzat però lluny de les enormes possibilitats que oferia la combinació d’ambdues ‘espècies: una llàstima.