Sis anys després de l’excel·lent i original ‘Rompe Ralph’, ens arriba la seva seqüela que no desmereix gens l’original. Retrobem als protagonistes de l’anterior Ralph (que en aquesta continuació resulta una mica repetitiu) i la jove Vanellope que encertadament funciona com a eix principal de la trama. Si la primera rendia homenatge al món dels videojocs clàssics ara l’homenatge s’amplia al món de la xarxa. Infinites les referències al món virtual les que trobem en aquest film que té moments brillants; especialment la trobada de Vanellope amb les princeses Disney; absolutament hilarant (divertídissima la protagonista de Brave, a la que no entenen perquè és d’un altre estudi). A més dels clàssics, no hi pot faltar la vinculació recent de l’estudi amb Marvel (l’aparició del desaparegut Stan Lee) o amb la mítica saga ‘Star Wars’ (els soldats stroompers i la presència de C-3PO).
El film té un ritme constant i trepidant: després d’un pròleg en que es presenta el conflicte del perill del joc Sugar Rush, un cop els dos s’endinsen a internet l’acció ja no s’atura: des de la subhasta d’ebay passant pel joc en que Vanellope es troba com a casa fins al desenllaç, potser aquí és on la proposta flaqueja relativament. Si Ralph resulta una mica repetitiu, l’aparació d’un exèrcit de clons és excessiva (tot i l’encertat homenatge al cèlebre King Kong) i s’hi recrea innecessàriament dilatant el metratge final de la pel·lícula; una retallada de 15 minuts hagués donat a la proposta un toc d’intensitat encara més rodó.
En definitiva tant ‘Rompe Ralph’ com aquesta ‘Ralph rompe internet’ han suposat una original visió del món dels videojocs sense necessitat d’adaptar-ne cap en concret i són una alenada d’aire fresc pel cinema d’animació. Si són d’aquesta qualitat, esperem que Ralph i Vanellope tornin les vegades que vulguin…