El trasllat a la gran pantalla de la novel·la d’Asha Miró i Anna Soler-Pont és una proposta irregular. Té un pròleg molt ben aconseguit quan les dues protagonistes són petites i estan a Bombay, el millor del film amb diferència.
Posteriorment, un cop han crescut i comença la recerca, la pel·lícula té molts alts i baixos en una història que, tot i la seva càrrega emotiva, no desprèn altra sensació de que som davant d’un film sense cap originalitat i que ja hem vist molt semblant en diverses ocasions. Les interpretacions de les dues protagonistes no hi ajuden massa: d’una banda Nandita Das, qui no acaba de transmetre l’angoixa que ha patit el seu personatge durant tota la seva vida, i per l’altra una Aina Clotet que no acaba de trobar el punt al seu personatge i, sorprenentment, no resulta creïble en cap moment. A més les seves escenes amb els seus pares, que haurien de ser un dels moments més potents de la pel·lícula, no tenen cap tipus d’intensitat ni força resultant fins i tot massa pobres i buides.
Tot i està rodada amb bon pols i amb una bona factura tècnica, la pel·lícula es perd per algunes, bastantes, escenes intrascendents que fan més mal que bé al resultat i un aire general de telefilm que envolta la proposta que li resta molt de l’interés que sí té la novel·la deixant en l’espectador una sensació de decepció.