La darrera pel·lícula d’animació de Disney és una aventura certament trepidant i entretinguda, probablement la millor proposta de l’estudi en la darrera dècada.
El gran encert del film és el seu ritme. Després d’un pròleg que ens situa a l’origen de Kumandra 500 anys enrere, la trama es desencadena ràpidament en la reunió de les tribus (excel·lent la presentació de cada clan). Posteriorment ens situem anys després amb la seva protagonista ja convertida en adolescent. El seu viatge pel desert evoca el de Rey de la nova trilogia de ‘Star Wars’, saga a la que recorda en altres passatges així com, en moments puntuals, la del mític Indiana Jones (no és casualitat ja que les dues franquícies són ara també propietat de Disney). Amb una brillant banda sonora, Raya viatja per totes les tribus acompanyada pel drac del títol; personatge que ha d’aportar la vis còmica de la pel·lícula però que en alguns moments arriba a resultar una mica pesat, treient l’espectador de la història. En aquest viatge ple d’aventures es forma la peculiar ‘comunitat de la gemma’, un grup divers i multicultural que funciona a la perfecció, fins arribar al clímax final en que es desenvolupa l’esperat duel entre Raya i la seva enemiga de la infantesa.
‘Raya y el último dragón’ és una proposta rodona que entreté i agrada per igual tot tipus de públic, tant els més menuts com els grans: un èxit lloable i gens fàcil d’aconseguir ja que, tot i ser la intenció de bona part del cinema d’animació, normalment la balança es desequilibra cap a un dels dos sectors. Una excel·lent ració d’aventures molt recomanable.