Al llarg de la seva dilatada filmografia Steven Spielberg ha combinat sempre el cinema d’evasió amb el cinema més seriós i personal. Enguany ha estrenat un film de cada estil: si fa uns mesos arribava la magistral Los archivos del Pentágono, pertanyent al seu cinema seriós i compromès on no falla mai, ara ens presenta el trasllat a la gran pantalla de la novel·la homònima d’Ernest Cline que s’inscriu dins del cinema d’entreteniment i es refà de la seva anterior i desafortunada Mi amigo el gigante.
Ens trobem davant d’una història futurista que transcorre en dos espais: d’una banda el real, amb una societat obsessionada amb la realitat virtual, i per una altra el món fictici conegut com Oasis. La combinació de tots dos resulta interessant però és ben cert que és en l’espai virtual, tècnica i visualment perfecte, on resideix la força del film. A més de la seva espectacularitat, hi podem trobar incomptables homenatges i referències al cinema i cultura populars de la dècada dels 80, periode en que es basen els seus creadors (fluixos Mark Rylance, en el seu tercer treball a les ordres de Spielberg després de El puente de los espías i ‘Mi amigo el gigante’, i Simon Pegg). És a Oasis on podem gaudir dels millors moments del metratge com la cursa amb obstacles, com el Tiranosaure Rex o el mític King Kong, o bé la inserció dels avatars del grup protagonista dins d’una altra pel·lícula, absolutament brillant. A diferència del virtual Oasis, el món ‘real’, malgrat la seva aconseguida direcció artística, no està a l’alçada i això provoca que la proposta acabi resultant irregular i descompensanda; tot i l’excel·lent treball de muntatge en la sincronització dels dos universos, el seu quintet de personatges no té la química que sí desprèn a l’entorn digital. Un altre handicap és que el film traspassa el límit de la saturació; tot i ser perfecta, la realitat virtual arriba a cansar l’espectador al llarg dels seus, realment excessius, 139 minuts.
‘Ready Player One’ és una interessant aventura digital que funciona, malgrat la seva descompensació; una allau d’entreteniment i nostàlgia 100% Spielberg.