‘Rebel Moon’, amb el segell propi del seu director, Zack Snyder, resulta una entretinguda proposta de ciència-ficció però no té cap punt d’ originalitat: és una mescla de la mítica ‘Star Wars’ (l’ estat de la galaxia i alguns personatges perfectament equiparables als de la saga de George Lucas) amb ‘Los siete samuráis’ o el seu remake ‘Los siete magníficos’ (la recerca i formació del grup de rebels).
Amb una factura tècnica brillant (muntatge, so, efectes de so i efectes visuals), el film té una estructura de manual: presentació de personatges, plantejament del conflicte (tot perfectament previsible) i resposta a l’ agressió. A partir d’ aquest punt assistim al viatge de la seva protagonista (creïble Sofia Boutella) que anirà trobant i reclutant un variat grup de personatges. Aquí és on la pel·lícula comença a fluixejar i perdre interès: els personatges són interessants però cadascú té la seva pròpia presentació, tret que dilata innecessàriament el metratge ja que certes seqüències resulten absolutament prescindibles (la doma del grifo o la lluita amb l’ aranya) i, com també marca pròpia del seu director, abusant, una vegada més, de la càmara lenta. Un cop el grup reunit passem al clímax final, el tram més aconseguit del film, que és una fotocòpia flagrant de ‘Star Wars’ i que planteja el cliffhanger que es desenvoluparà en la segona part: ‘Rebel Moon, la guerrera que deja marcas’.
Zack Snyder ha realitzat la seva pròpia ‘Star Wars’ però no ha aconseguit més que una proposta d’ aventures típica i tòpica que entreté, és cert, però que no aporta res. És absolutament innecessari rodar un díptic per aquest argument tan simple. Reduïnt seqüències prescindibles es pot deixar la història en un únic film de tres hores; és francament presumptuós rodar dues pel·lícules.