‘Redención’ és un drama massa típic i tòpic que no aporta absolutament res. Al llarg del seu excessiu metratge recull diverses situacions de la saga del mític Rocky Balboa (la millor saga cinematogràfica ambientada en el món de la boxa) i també té tocs de l’altra gran pel·lícula recent sobre aquest esport: l’oscaritzada ‘Million dollar baby’.
La proposta té dos greus problemes. El primer és la seqüència que desemboca en el periple vital del protagonista: una escena estranya i mal resolta, amb un resultat desconcertant, que no resulta creïble en cap moment. L’altre és el mateix protagonista, un omnipresent Jake Gyllenhaal, en una interpretació plana i forçada que no transmet res a l’espectador ni li desperta la més mínima empatia. Qualsevol altre actor s’hagués lluït en aquest paper però Gyllenhaal malbarata aquesta gran oportunitat fins al punt que tots els altres personatges resulten molt més interessants que el seu. Des d’una desaprofitada Rachel McAdams, en un personatge allunyat de la resta de la seva filmografia que malauradament disposa de pocs minuts de metratge, passant per la jove Oona Laurence, la millor del film amb diferència, fins al convincent Forest Whitaker, en un personatge que és una fusió dels que interpretaven Clint Eastwood i Morgan Freeman a l’obra mestra ‘Million dollar baby’.
Malgrat el seu encertat muntatge, especialment en el darrer duel en que hi ha plans realment aconseguits amb els púgils colpejant directament a la càmara, la pel·lícula té un ritme lent, un guió molt pobre i un desenllaç absolutament previsible. ‘Redención’ és clarament derrotada i no perd el combat per punts sino per un ko inapel·lable. Una autèntica pèrdua de temps.