Després de la seva incursió al cinema històric amb la fallida ‘Ágora’, Alejandro Amenábar torna al gènere de suspens que tan bons resultats li va donar amb ‘Tesis’ i ‘Los otros’. El director demostra que aquest és el seu camp; aconsegueix transmetre una sensació constant de tensió i angoixa, principalment gràcies a la seva excel·lent fotografia.
Ethan Hawke aguanta bé el pes del film en la pell de l’inspector que s’implica cada cop més en el cas del personatge d’Emma Watson i aquesta implicació provoca que perdi el control, cada cop més sumit en els rituals satànics i de màgia negra, els moments més aconseguits del metratge.
L’espectador segueix els passos de l’inspector: cada cop està més desconcertat amb el cas i les seves ramificacions. El guió manté perfectament l’interés per arribar al desenllaç. Després de l’espera finalment arriba aquest clímax i aquí és on la pel·lícula fracassa estrepitosament. La ressolució és tan simple i fàcil que tira per terra tot el meritori tour de force d’un film fins aleshores impecable.
Malauradament tot l’esforç i encerts, que són molts, del film no serveixen de res: la sensació que queda és la provocada per un indigne final deixant un regust d’autèntica decepció i d’absoluta pèrdua de temps. Una llàstima.