La filmografia de Zhang Yimou alterna les obres èpiques com ‘Hero’ o ‘La casa de las dagas voladoras’ amb propostes molt més intimistes com ‘Vivir’ o ‘Las flores de la guerra’. El seu nou treball, ‘Regreso a casa’, s’inclou en aquest segon grup.
El segell de la factura tècnica del director és totalment reconeixible: llargs silencis, una excel·lent fotografia i una acurada banda sonora (en aquesta ocasió més subtil i menys present del que és habitual) que envolten una intimista, emotiva i senzilla història d’amor: la d’un matrimoni que es veu separat per la revolució cultural xinesa durant anys. Un entregat Chen Daoming, el marit, i una continguda Gong Li, en una de les seves millors interpretacions (la vuitena a les ordres de Yimou), l’esposa, mantenen una excel·lent química en pantalla dotant a la història de la fragilitat i sensibilitat que requereix.
Amb un ritme lent i pausat, sense presses (com el mateix protagonista), transcorre aquesta relació de retrobament que es fonamenta en les accions dels dos protagonistes, tan independents com mútuament necessàries, acompanyades pel suport de la seva filla. Ens trobem davant d’una proposta molt delicada, rodada amb amor i que arriba a l’espectador tocant-li la fibra: independentment de que aquest ja s’hagi enganxat a la trama des del principi o bé l’hagi conquerit el retorn del marit fins a sentir-se’n completament còmplice. Una gran pel·lícula.