L’ òpera prima del director Grant Singer és una història de cinema negre de nul·la originalitat i sense apartar-se en cap moment dels cànons estàndards del gènere amb un resultat, tot i que correcte, força pobre.
Malgrat el seu interessant i conegut estoll de protagonistes la proposta no funciona. Començant per Benicio del Toro (sorprenentment pla, lluny de la seva intensitat habitual), i passant per Justin Timberlake (poc creïble), Michael Pitt (desaprofitat) i l’ esporàdica a la gran pantalla Alicia Silverstone (que dóna una profunditat nul·la al seu personatge). El seu tempo i guió tampoc ajuden. La trama i la seva evolució són de manual i previsibles en tot moment: la història no dóna lloc a la més mínima espontaneïtat ni gir, ja que l’ espectador pot anticipar tot el que succeïrà sense equivocar-se en cap moment. El seu ritme, a més, és excessivament lent: l’ espectador està durant tot el seu metratge (uns excessius i eterns 134 minuts) esperant que l’ acció arrenqui però aquest moment no arriba; el tempo es manté inalterablement constant durant tot el film, fet que, unit a la seva previsibilitat, dóna com a resultat una sensació d’ autèntic avorriment. No és casual que la proposta s’ hagi estrenat directament en streaming: la pel·lícula té un contingut i format propi d’ una minisèrie però que no ofereix cap alicient en la forma final com a film.
En definitiva, ‘Reptiles’ és una correcta proposta de cinema negre, sense cap alicient ni originalitat, que proporciona una ració d’ entreteniment als espectadors més fans del gènere (als que no els importi veure el mateix argument un i altre cop) però que per al gran públic només resulta un soporífer, avorrit i repetitiu thriller que s’oblida immediatament després del seu visionat.