Leticia Dolera tenia davant seu un repte realment difícil, fer el triplet en el seu debut darrera de la càmara: guionista, directora i protagonista. Se n’ha sortit amb matrícula, ‘Requisitos para ser una persona normal’ és una pel·lícula molt fresca, original i divertida. Darrera de la càmara es nota que Dolera tenia molt clar el que i el com volia explicar-ho. El seu muntatge és molt diferent (merescudament premiat al festival de Màlaga) i el tempo resulta perfecte: manté el ritme constant al llarg del seu ajustat metratge sense decaure en cap moment. Respecte a la seva faceta com a guionista (també premiada a Màlaga) de nou esdevé brillant: mostrant-nos una gama de personatges de caire alternatiu, amb un toc hipster, fins i tot friki, que resulten, contrariàment al que semblava a priori, molt propers i familiars.
Totalment actual, divertida i moderna, amb algunes escenes tan impagables com surrealistes, la pel·lícula provoca que, inevitablement, ens fem mentalment la mateixa llista d’objectius que serveix de leit motive a la protagonista (divertida i fràgil Dolera) i que ens preguntem si som o no persones normals, tot i que com reflexen els diferents personatges: especialment la protagonista i el seu perfecte company, assessor i amic (convincent Manuel Burque) potser ser normal, com creu tothom, no porta la felicitat i és millor nadar contracorrent i ser diferent.
‘Requisitos para ser una personal normal’ és una de les òperes primes més arriscades de l’any i aconsegueix un fet que poquíssims films han aconseguit aquesta temporada: sortir de la projecció de molt bon rotllo i sense perdre el somriure de la cara. Una proposta absolutament recomanable.
