Juanma Bajo Ulloa ha volgut tornar a l’estil gamberro de la seva excel·lent i taquillera ‘Airbag’, fins i tot ha comptat amb gran quantitat dels protagonistes d’aquella però malauradament li ha sortit una mala còpia. Ens torna a presentar una road movie desenfrenada, protagonitzada per dos acabats detectius: un Karra Elejalde en una interpretació excessivament histriònica i Manuel Manquiña qui, si a ‘Airbag’ el seu entranyable Pazos funcionava molt bé com a secundari, es veu incapaç d’exercir de protagonista. Els dos són contractats per un sobreactuat Arturo Valls i seguint-los per tot arreu María León que únicament es dedica a lluir figura i que està totalment desaprofitada.
El film repeteix tots els trets característics d’ ‘Airbag’: el viatge en carretera, l’escena de la paella que recorda el de la reunió al camp de futbol d’aquella, el personatge exòtic: abans una portuguesa, ara una húngara… però el resultat fracassa estrepitosament. La proposta no té ritme, avorreix i cansa fruit de l’excés de repetició en la majoria d’aspectes de la pel·lícula: els discursos del personatge de Manquiña així com les seves ganes d’anar al lavabo, les bofetades de María León, els problemes de Santiago Segura amb la seva cadira o la frase d’un dels agents que persegueixen a la parella de detectius. Excessives repeticions per una pel·lícula que no té ni la frescor ni l’originalitat d’ ‘Airbag’, els seus personatges no tenen carisma ni personalitat i que amb prou feines aconsegueix arrencar algun somriure a l’espectador.
Desafortunadíssim retorn del director basc, 11 anys després. Absolutament prescindible.