‘Ricki’ és una proposta rodada exclusivament pel lluiment de Meryl Streep, que demostra, un cop més, que és una actriu capaç d’enfrontar-se a qualsevol registre i personatge. Malgrat tot, la seva camaleònica protagonista no és suficient per evitar el naufragi del film.
La pel·lícula és absolutament plana i desaprofita una trama argumental que podia donar més joc i profunditat, que només s’insinua, i resulta finalment una comèdia de to massa amable. L’estat de la filla de la protagonista, Mamie Gummer (el millor del film amb diferència), és el que provoca el contacte de Ricki amb una faceta de la seva vida que té apartada. Tot i així, uns simples dies resulten insuficients per narrar la seva relació amb la família; un marit (fluix Kevin Kline) que resulta increïblement amable i comprensiu, dos fills més que no aporten res en una única escena amb la seva mare, clímax final a part, i una madrastra dels seus tres fills (desaprofitada Audra McDonald), que podia/hauria de donar lloc a diàlegs certament intensos i punyents amb Ricki que es veuen substituïts per una única conversa. L’altra cara de Ricki, el seu estil de vida dedicat a la música, és el que desperta més interés de la trama; especialment la seva relació amb el seu company de banda (Rick Springfield), però es veu perjudicada per la reiteració d’actuacions musicals que dilaten excessivament el metratge sense aportar absolutament res i provocant que l’espectador arribi cansat i avorrit al fàcil, i desafortunat, clímax final.
En definitiva, ‘Ricki’ és una proposta buida i totalment fallida. Una autèntica llàstima, si tenim en compte que té els elements suficients per poder despertar una mínima atenció que no aconsegueix en cap moment.
