La darrera proposta de Barry Levinson és un autèntic desgavell. Ja des del punt de partida on s’origina la gira que servirà d’inici a l’odissea del seu protagonista, un Bill Murray que repeteix el seu únic registre una vegada més.
S’ha de destacar a Zooey Deschanel, el millor amb diferència de la pel·lícula. Mentre ella és en pantalla manté l’interés en el guió, la seva arribada a Kabul ens ofereix els millors moments del metratge, però quan desapareix el film encadena despropòsit rera despropòsit. El mercenari interpretat per Bruce Willis, qui necessita urgentment un paper de qualitat o bé un èxit rotund de taquilla ja que darrerament porta una trajectòria en clara decadència i corre el perill que la seva carrera acabi com la de Nicolas Cage. Els dos ’empresaris’ americans que s’han enriquit amb el conflicte són tan absurds com poc creïbles i la presència d’una espectacular Kate Hudson no aconsegueix despertar el mínim interés, absolutament nul.
Tot i que el tram final, amb el sorprenent descobriment de Murray al poblat pastor, millora el film, no resulta suficient per evitar l’avorriment de l’espectador. Amb l’afegit d’una estranya el·lipsi temporal que espatlla el clímax final a les portes del poblat pastor i resol, d’una manera massa fàcil i pobra, el desenllaç donant pas a l’epíleg, novament a Kabul.
Un autèntic fracàs.