Després de veure el primer spin off de la mítica saga ‘Star Wars’ podem concloure dues premises: que Disney ha volgut donar un toc marcadament femení a la franquícia i que té un absolut respecte per l’obra original, com ja va quedar palès en l’aconseguida El despertar de la fuerza.
‘Rogue One’ té un inici desconcertant: reconeixem l’ambientació i els trets caracterísitcs de la mítica saga però no estem familiaritzats amb els nous protagonistes, encapçalats per una sòlida Felicity Jones; que continua amb una carrera imparable després d’haver estrenat enguany Inferno i Un monstruo viene a verme. Un cop ja coneixem els nous protagonistes, l’espectador se submergeix plenament en l’univers galàctic, ajudat per les constants i entranyables referències als capítols IV, V i VI. Ja sigui per l’aparició puntual d’alguns personatges molt secundaris que hi apareixen breument, com pel retorn d’alguns de més pes, especialment a l’episodi IV: sobretot el retorn del mític Darth Vader, o assistir a l’aparició de tot tipus de vehicles imperials que evoquen inevitablement a l’inici de l’episodi V o bé a la batalla d’Endor del VI. També és lloable que es retornin a recrear els espais, com la seu de l’Aliança o la mateixa Estrella de la Mort, de manera fidel a l’original (com també ocorria al nou episodi VII) lluny de l’excés de digitalització amb que es va realitzar la fallida trilogia formada pels episodis I, II i III.
Aquest spin off (realment ens trobem davant d’una preqüela, ja que podria ser perfectament l’episodi 3.5) té ritme i una realització perfecta. Manté les seves batalles de naus, impensable una entrega de la franquícia sense elles, però a diferència de les anteriors se centra en les batalles terrestres, pròpies del cinema bèl·lic, que ofereixen alguns dels millors moments de la franquícia. Tot i conèixer el desenllaç final, el film manté en tot moment l’interés i expectació i acaba enllaçant-se a la perfecció amb la seva continuació, que permet una transició perfecta i que a priori semblava molt difícil d’aconseguir.
Gareth Edwards demostra el seu amor per la trilogia original, la seva pel·lícula és un autèntic i respectuós homenatge a un dels mites del cinema, mantenint-ne l’essència i sense traïr-la en cap moment. El primer spin off de l’estudi Disney és una pel·lícula magnífica. Si tots han d’estar a l’alçada d’aquest debut benvinguts siguin. Allò que va ocòrrer ‘fa molt temps en una galaxia molt llunyana…’ manté intacta la seva màgia.