Després de la seva inquietant òpera prima, Nightcrawler, Dan Gilroy ens torna a proposar una història força densa. Si en aquella era Jake Gyllenhaal l’actor que es lluïa en, probablement, el millor treball de la seva carrera, ara és un omnipresent Denzel Washington el que realitza un autèntic tour de force en una interpretació realment memorable.
La pel·lícula està estructurada en dos blocs clarament diferenciats. En el primer coneixem el personatge del títol; un idealista i peculiar advocat que sempre ha estat a l’ombra del seu soci però que es veu abocat a situar-se en primera línia. Ja en la seva primera compareixença a sala (un dels grans moments del film) entenem perfectament perquè no acostuma a ser-hi present. La seva xerrada a un grup de joves activistes dels drets civils (l’altre gran moment del metratge) el defineix com un personatge necessari però desfasat que no encaixa en la societat actual. És llavors quan un travelling vertical i pronunciat marca el començament del segon bloc, en que Roman es transforma i deixa de ser ell mateix. Aquest segon bloc és bastant més fluix ja que l’espectador no accepta aquesta transformació. Un nou travelling vertical sembla iniciar un nou canvi de rumb en el protagonista però, gran encert del director, aquest es veu bruscament interromput simbolitzant que el nou camí ja no té volta enrera, tot i l’autoimpulsada redempció del mateix lletrat.
‘Roman J. Israel, Esq.’ no és un film fàcil; és força dens i el seu metratge potser està excessivament dilatat (129 minuts) però la magnífica, una més, interpretació del seu protagonista ja justifica el visionat d’una pel·lícula tan sòlida com interessant i aconseguida.
