L’òpera prima d’Evan Siliotopoulos és una proposta de terror de manual, d’originalitat nul·la i aires de sèrie b però rodada amb bon pressupost i un estoll d’intèrprets competent.
Després d’un encertat i breu pròleg que transcorre al 1845 passem a l’actualitat i a l’eix conductor del film: un periodista en hores baixes (correcte Jeffrey Dean Morgan) que, sense buscar-ho, topa amb una exclusiva que el pot tornar a dur a la primera línia: és testimoni d’una aparició de la Verge Maria a una noia d’un petit poblet de Nova Anglaterra que viu amb el seu tiet capellà (William Sadler, el millor del repartiment). Aquest impactant fet provoca l’arribada d’un alt càrrec de l’esglèsia (un Cary Elwes que repeteix el mateix registre un cop més) i un altre sacerdot que han de verificar el miracle i conseqüentment crear un nou santuari. Però com s’apunta en diversos moments del film ‘On Déu cosntrueix una esglèsia, Satanàs obre una capella’ i aquí és on la història fa el gir cap al terror vinculant-se amb el pròleg. El guió és senzill i competent, és ben cert, però ja massa vist. Amb els seus corresponents cops d’efecte, la majoria prou aconseguits, i un excel·lent treball de fotografia la trama avança d’una manera previsible cap un desenllaç típic i tòpic, sense gap gir de guió ni res que s’aparti ni un mil·límetre del cànon estructural del gènere.
En definitiva, ‘Ruega por nosotros’ resulta una pel·lícula fluixa i fàcil de consum ràpid i que s’oblida immediatament en abandonar la projecció. Això sí, el pla final dóna peu a pensar en una possible seqüela. Encara que la taquilla respongui, aquesta continuació és tan absurda com impensable.