‘Rumbos’ és un film d’històries creuades, concretament sis, que transcorren en una única nit a Barcelona i totes a bord d’algun vehicle. La proposta se sustenta en dos punts claus: d’una banda un guió perfecte i per una altra un estoll d’intèrprets en estat de gràcia.
El guió és realment excel·lent. Cada paraula, cada frase, cada diàleg és totalment encertat: no li sobra absolutament res i aconsegueix que l’espectador s’identifiqui amb els personatges alhora que en manté l’interés viu durant tot el metratge.
L’estoll d’intèrprets és tan sòlid com creïble. Pilar López de Ayala, provocant que l’enyorem i ens preguntem el per què de la seva llarga absència a la gran pantalla, Miki Esparbé, el més fluix de tots amb diferència, un Karra Elejalde més emotiu del que és habitual, un tendre Fernando Albizu, una, per sort i contràriament al que ens té acostumats, continguda Carmen Machi, una fràgil Nora Navas, un entranyable Ernesto Alterio, un Rafa Ordorika que desperta una empatia instantània i els joves i convincents Christopher Torres i Emilio Palacios.
Tots ells conformen aquest mosaic de personatges que viuen les seves històries particulars que s’acaben entrellaçant en una pel·lícula ben rodada, amb un muntatge i fotografia realment aconseguits, amb un bon pols narratiu, un tempo ajustat i un metratge idoni perquè cada trama tingui el seu espai just perquè la coneguem suficient com per voler saber-ne més.
Ens trobem davant una gran pel·lícula, la proposta espanyola de la temporada. Imprescindible.