El cinquè film del cineasta Derrick Borte és una proposta de sèrie B rodada amb gran pressupost i amb la presència d’una estrella de Hollywood que tampoc la salva.
Després de la presentació de la parella protagonista, l’arrencada és prometedora amb la primera trobada entre els dos: correcta Caren Pistorius i histriònic Russell Crowe (sorprent la presència d’una actor de la seva talla en aquest film). La proposta aconsegueix mantenir l’angoixa i tensió de l’espectador però aquesta s’evapora en la seqüència de la cafeteria: aquí more la pel·lícula. Tot i que en el pròleg se’ns mostri la naturalesa del personatge de Tom, i el que es capaç de fer, a partir d’aquest moment l’ajustat metratge (escassos 91 minuts) es converteix en una sèrie de despropòsit rere despropòsit sense sentit que no van enlloc. Malgrat que les persecucions en carretera estiguin força ben rodades, la inquietant sensació inicial s’ha perdut completament: resulta impossible prendre’s seriosament el guió (amb diverses llacunes) i molt menys mantenir mínim interés en una història que perd tota la possible veracitat amb l’objectiu, absolutament fallit, de centrar-se en augmentar al màxim la ració d’adrenalina que ofereix a l’espectador.
En definitiva, ‘Salvaje’ resulta una gran decepció. Encara que a priori les expectatives ja fossin mínimes, la pel·lícula no en satisfà cap; ni tan sols les del públic menys exigent, donant com a resultat final un thriller de sèrie B que perd tots els papers i acaba esdevenint un film tan absurd com ridícul. Una autèntica pèrdua de temps.