L’homenatge que Sylvester Stallone va fer al cinema d’acció dels 80′ amb la saga ‘Los Mercenarios’, tenia encant i era una entranyable dosi de nostàlgia. Però als seus 76 anys les seves aparicions cinematogràfiques, lògicament, són molt mesurades fet que hauria de provocar una gran cura amb la seva elecció. Aquesta ‘Samaritan’ és una proposta de sèrie B que podria perfectament haver rodat a finals del segle passat però ara resulta tan desfassada com, malauradament, ridícula.
Res funciona en aquesta proposta, des de l’ambientació, fins a la natura dels personatges; especialment el dolent de manual que imita al desaparegut Némesis (pobre Pilou Asbaek), així com el guió, alarmantment fàcil, amb excessives llacunes i preguntes sense resposta (destacant, això sí, un inesperat gir en el tram final). El carisma de Stallone segueix intacte però no pot fer res davant d’una història tan simple, amb alguns passatges realment tòpics i vistos en infinitat d’ocasions: la relació heroi-Sam amb les conseqüents lliçons, ja siguin morals o físiques, la relació Sam-mare… Així fins a completar un guió d’originalitat nul·la.
En definitiva, la pel·lícula és una oblidable i prescindible proposta de superherois, un mal debut del seu protagonista en el gènere: el seu breu cameo a la també fallida Guardianes de la Galaxia, vol 2 resultava més interessant i estimulant que els 102 minuts complets d’aquesta pèrdua de temps.