La nova proposta del tàndem de directors format per Olivier Nakache & Eric Toledano segueix l’estil de la seva anterior, i de gran èxit, ‘Intocable’. Com en aquella ens disfressa de comèdia un autèntic drama social.
Centrada en el personatge d’un solvent Omar Sy, en el seu tram inicial, en que se’ns explica la seva difícil situació, trobem el millor del film. Molt ben acompanyat per la sempre convincent Charlotte Gainsbourg, els dos antagònics personatges es complementen a la perfecció. Destaca, i molt, Izïa Higelin, una robaescenes de luxe que acapara l’atenció en totes les seves aparicions en pantalla. En aquesta ‘primera part’, amb una preciosa i minimalista banda sonora, les millors situacions les trobem en les diferents entrevistes realitzades a l’associació: un apunt còmic per respirar de la dramàtica situació que se’ns narra.
Però a partir de la divertida festa a l’associació, el guió i el ritme perden pistonada. La major presència del repetitiu personatge a qui dóna vida Tahar Rahim i l’augment de la importància de l’àmbit sentimental resten força a la trama, fins aleshores força realista, i acaba provocant que el metratge es dilati excessivament. A més se’ns plantegen tres possibles finals simultanis: el primer perfecte, el segon correcte i el que finalment resulta el definitiu el més fàcil i descafeïnat.
Llàstima que la voluntat d’ensucrar i divertir provoqui que ‘Samba’ no sigui l’excel·lent pel·lícula que podia haver estat.