El segon film de la cineasta Rose Glass és una proposta estranya. Plantejada com un western modern està rodada amb una textura i granulats propis de la dècada dels 80′ en que s’ ambienta però el resultat final és francament pobre.
Ens trobem davant d’ un thriller d’ estructura clàssica però l’ acció es va enredant i cada pas de la trama és més surrealista, tret que s’ accentua en la seva gamma de personatges, als que donen vida un repartiment de coneguts intèrprets que no aconsegueixen salvar el film. Començant per la parella protagonista, una Kristen Stewart que demostra, un cop més, que està molt més còmoda en el cinema independent que en les superproduccions dels grans estudis, i Katy O’Brien en el seu primer rol protagonista; passant per Dave Franco, que es dedica a interpretar en pilot automàtic i sense ànima, i Jena Malone, en el seu personatges adult més creïble; fins arribar a l’ antagonista, un Ed Harris tan histriònic com ridícul que no resulta creïble en cap moment. El guió, sense cap originalitat (només la fallida natura dels seus personatges), avança de manera previsible però quan es comencen a precipitar els aconteixements, la pel·lícula es converteix en seguit de despropòsit rere despropòsit fins arribar a un desenllaç francament absurd.
En definitiva, ‘Sangre en los labios’ és una proposta tan pobre com desafortunada. Un conjunt de tòpics que no aporten res de nou i quan s’ intenta innovar, malauradament, encara s’ espatlla més el resultat fins arribar al ridícul. Una de les pitjors pel·lícules de la temporada.