Els germans Michael i Peter Spierig han debutat darrera de la càmara de la màcabra i sanguinària saga amb una clara voluntat de continuïtat i en aquest sentit han aconseguit sobradament el seu objectiu, no sembla que hagin passat set anys des de l’anterior capítol de la franquícia i aquest és un dels encerts del film. L’estructura és idèntica a les darreres entregues: noves proves a un grup d’ ‘innocents’, en aquesta ocasió en fòrmula de survival com en alguna altra pel·lícula (la segona, per exemple) i paral·lelament la investigació per trobar Jigsaw o bé el seu deixeble o imitador.
Les trampes estan prou bé, de fet el pitjor amb diferència del film és el seu apartat artístic, les interpretacions de tot l’estoll d’intèrprets són realment pobres: tant els jugadors Mandela Van Peebles, Brittany Allen, Paul Braunstein i Laura Vandervoort (potser l’única que se salva), com els perseguidors de Jigsaw (novament l’enyorat Tobin Bell) Matt Passmore, Hannah Anderson, Clé Bennett i Callum Keith Rennie no resulten creïbles en cap moment. La trama també conté trampes, espaials i temporals, i torna a jugar amb diversos i pressumptes culpables per donar, a prop del clímax, algun gir de guió. S’ha de destacar l’homenatge a les pel·lícules anteriors en l’estudi d’un dels personatges: un autèntic museu en honor a Jigsaw on podem veure algunes de les seves diverses i mortals creacions al llarg dels altres films de la saga.
En definitiva, una altra pel·lícula més (probablement innecessària) típica i tòpica de la franquícia: sense estar a l’alçada de l’original de 2004, ni ser una de les millors de les múltiples seqüeles tampoc no està entre les pitjors: una ració més dels crims del clan de l’assassí del trencaclosques, només apta per a la seva immensa legió de seguidors.