L’any 1996 Wes Craven va ressucitar el gènere slasher amb la brillant ‘Scream’, que inevitablement va originar una nova franquícia de terror amb dues entregues més al 1997 i al 2000; que estudiava totes les normes i cànons del gènere i mesclava realitat i ficció. La quarta entrega va arribar 11 anys després amb un nou enfocament i ara una cinquena pel·lícula semblava difícil de lligar i més sense la presència del desaparegut Craven, autor de tots els films anteriors. Els seus substituts Matt Bettinelli-Olpin i Tyler Gillett han aconseguit un film francament interessant en que continua i porten a l’extrem la mescla de realitat (la mateixa Scream) i ficció (la saga ‘Puñalada’) i demostren un gran respecte per l’original i pel seu autor (a qui es dedica el film i s’hi fan dos homenatges més: un personatge s’anomena Wes i l’hospital està a Elm Street).
Com en les anteriors, es fan diferents referències als clàssics del gènere com ‘Halloween’ o ‘Viernes 13’ però també a d’altres propostes més recents com ‘Babadook’ introduïnt el concepte/subgènere ‘terror elevat’. Resulta brillant la conversa en que es parla de les diverses pel·lícules de la fictícia ‘Puñalada’ i dels cinema de terror en general fent un clar paral·lelisme amb la mateixa pel·lícula (hilarant el joc de paraules amb el títol de les sagues real i fictícia), com també ocorria a la recent Matrix resurrections en parlar d’una quarta entrega del joc/film. Aquesta mateixa conversa explica l’aparició de les tres protagonistes de la saga (més alguna altra inesperada aparició).
En definitiva, ‘Scream (2022)’ és una nova ració de sang, crits i morts que farà les delícies de la legió de seguidors del gènere, que gaudiran amb les diverses converses sobre el cinema de terror, i que entusiasmarà els fans d’aquesta saga en concret, amb una ‘darrera?’ proposta que manté l’esperit, fidelitat i respecte i amor per l’original. Probablement, ens trobem davant de la millor entrega des de l’original.