L’ any passat Scream (2022) va suposar el retorn a la terrorífica franquícia 11 anys després del capítol anterior i es va convertir en el millor film de la saga després de l’ original. Aquest sisè volum presenta dues importants novetats: és la primera que surt de Woodsboro per situar-se a New York, on es trasllada el consolidat quartet protagonista de l’ anterior: les germanes Carpenter, Sam i Tara (Melissa Barrera i Jenna Ortega), i els també germans Mekks-Martin, Mindy i Chad (Jasmin Savoy Brown i Mason Gooding), i també és la primera en que no hi ha la presència de Neve Campbell donant vida a Sidney Presscott, deixant a Gale Weathers (una operadíssima Courteney Cox) com l’ únic personatge present en tots els capítols de la saga.
Si en l’ anterior entrega s’ exploraven conceptes com la ‘reqüela’, ara el tradicional, i imprescindible, monòleg sobre els possibles sospitosos i les normes a seguir se centra en el concepte de ‘franquícia’ i, efectivament, a mesura que avança el metratge es van complint tots els cànons. La proposta resulta certament interessant i conté els elements necessaris per mantenir l’ interès i la tensió en tot moment: seqüències certament intenses (el supermercat, els pisos veïns o el metro) diverses referències a la saga (novament tenim una estrella convidada que ens remet a l’ original i el retorn d’un personatge de la quarta part) i un gran autohomenatge (l’ interior del cinema).
S’ ha de reconèixer l’ enorme mèrit de la saga ‘Scream’. La primera pel·lícula va ressucitar un gènere, el slasher, que estava agonitzant i posteriorment, a diferència d’altres franquícies que es limiten a produïr seqüela rera seqüela pràcticament sense sentit, cada film ha estat coherent, intel·ligent i respectuós no només amb ella mateixa (en cap moment s’ha apartat de la seva línia inicial i s’ ha mantingut ferm el seu esperit) sino també a la seva legió de fans i als amants del gènere. Ja esperem les noves ‘punyalades’ de Ghostface.