El retorn al cinema, 21 anys després, de Mar Targarona és un thriller irregular. El segrest del títol es planteja directament des del principi, sense cap preàmbul, amb l’objectiu de captar l’atenció immediata de l’espectador. Tot i aquest intent, la història no acaba d’arrencar. No hi ajuden gaire el jove debutant Marc Domènech ni una Blanca Portillo, menys intensa del que és habitual, que, tot i el patiment del seu personatge, no desperta cap empatia. Al seu costat Antonio Dechent, un cop més convincent sense destacar, i especialment Andrés Herrera, el principal sospitós, i Macarena Gómez, la seva parella, estan molt més encertats.
Per sort, un inesperat gir de guió arregla la situació. L’aparició del personatge de José Coronado i els seus derivats donen un altre to a la trama, provocant que augmenti la tensió i donant al film un ritme in crescendo que es manté fins a la seva ressolució.
Malgrat el seu desafortunat muntatge i un metratge excessivament dilatat, principalment el tram inicial de la pel·lícula, el canvi de direcció que pren el cas del títol, degut a les seves accidentades ramificacions, aconsegueix que el resultat final sigui una proposta no excel·lent però sí prou digna, encara que lluny de les seves enormes possibilitats.