El darrer projecte del desaparegut Bigas Luna, a qui durant el metratge se li fa un preciós homenatge, va ser l’adaptació d’una de les novel·les més llegides de la literatura catalana. Un film que recull força bé l’essencia de l’obra de Manuel de Pedrolo: en cap moment es narra el perquè es produeix el segon origen del títol, no cal, el que realment importa es mostrar l’apocalipsi (excel·lents la banda sonora i la fotografia) i la supervivència dels dos únics, a priori, humans del planeta: una creïble, excepte en algun moment puntual de metratge, Rachel Hurd-Wood com Alba i el jove Dídac que està interpretat per dos actors novells: Andrés Batista en la seva etapa infantil, tot un descobriment la seva naturalitat, i el fluix Ibrahim Mané ja adolescent.
La pel·lícula funciona mentre es fidel a l’obra literària, quan incorpora el personatge del poc convincent Sergi López la proposta perd força i decau un interés que fins aleshores s’havia mantingut intacte. La novel·la ja contenia l’aparició d’altres homes per mostrar el costat fosc de la natura humana sense complicar tant la trama com s’embolica, innecessàriament, amb l’aparició d’aquest home sense nom. Tot i aquesta caiguda en el tram final, ‘Segon origen’ no deixa de ser una proposta correcta, el visionat de la qual no decep en absolut.
