‘Si Dios quiere’ és una comèdia 100% italiana. Tot i així lluny del que és habitual en el gènere en aquest país, l’òpera prima d’Edoardo Falcone no es desmarxa excessivament i si bé és ben cert que té algunes sortides de to, són esporàdiques i molt controlades.
L’argument no és gens original i el conflicte inicial del fill que es vol ordenar sacerdot només serveix per desfermar tots els problemes de la desestructurada família del protagonista (omnipresent Marco Giallini): des d’una dona, la relació amb la qual és pràcticament inexistent, o la seva filla, una noia de nul interés per res, i el seu marit, tot un fracassat. Aquest ‘drama’ familiar es combina amb la relació que s’estableix entre el pare de família i Don Prieto (correcte Alessandro Gassman), el capellà al que culpa de la desició del seu fill.
Les converses entre tots dos són els millors moments del metratge així com altres gags com el de la vetllada de l’anunci del fill (brillant), la visita del capellà a la falsa família (divertidíssim) o el lent i progressiu interés de la germana per la fe (hilarant). Aquestes situacions acaben desembocant en un final inesperat i totalment obert.
Ens trobem davant d’una simpàtica proposta que sense cap tipus de pretensió aconsegueix sobradament el seu objectiu: entretenir i arrencar-nos més d’un somriure.