Sense estar al nivell del seu debut a Hollywood, la brillant ‘Prisioneros’, Denis Villeneuve ens porta un altre film sòlid, aspre i en certs moments incòmode.
El pròleg de ‘Sicario’ amb la primera missió del FBI és un avanç perfecte del que ens espera: una pel·lícula dura i sense concessions. Tècnicament molt aconseguida, especialment la fotografia i el so, es tracta d’una proposta més tàctica que d’acció, contràriament al que es podia esperar a priori. Se’ns mostra la lluita entre l’idealisme i els procediments reglamentaris i els actes més bruts, i no tan políticament correctes, que realment es desenvolupen. La personificació d’aquest conflicte és el personatge d’Emily Blunt (en la interpretació més completa de tota la seva filmografia) que recorda a un altra cèlebre agent del FBI: la Clarice Starling d’ ‘El silencio de los corderos’. Al seu costat, un convincent Benicio del Toro dóna vida al costat fosc. La química entre els dos és excel·lent com queda reflexat a l’epíleg del film, un dels millors moments de la pel·lícula. Llàstima que el tercer vèrtex del triangle no estigui a l’alçada, un cop més Josh Brolin és el més fluix de l’estoll de protagonistes amb diferència.
Amb escenes rodades amb una precisió perfecta, com la incursió a Ciudad Juárez, ‘Sicario’ resulta un thriller menys violent del que es podia pensar però molt més dur. Amb voluntat, totalment aconseguida, de remoure consciències.