David Trueba trasllada a la gran pantalla la seva pròpia novel·la però, tot i mantenir el seu to proper i intimista habitual, el resultat no convenç i ens trobem, possiblement, davant del seu pitjor film.
El gran problema de la pel·lícula és el seu guió. El seu plantejament promet; amb l’ arribada de la parella protagonista, Miguel (un darrerament encasellat David Verdaguer) i Marta (testimonial Amaia Salamanca) a Lieja, ciutat que es converteix en un personatge més de la trama. Allà es produeix la seva ruptura (aquesta seqüència al kebab és de les millors del film, on Trueba aconsegueix transmetre la transcendència del moment amb sensació d’ absoluta proximitat, més amb mirades i gestos que no pas amb diàlegs). A partir d’ aquí Miguel rep el suport de la seva guia laboral, Olga (correcta Isabelle Renaud): el seu dia per la ciutat està format per converses interessants, tot i que la relació no acaba de resultar creïble, però el seu metratge és dilatadíssim, fins al punt que només 24 hores es fan eternes i provoquen la pèrdua d’ interès, que, malauradament, ja no es recuperarà, i avorriment de l’ espectador fins al punt que aquest deconnecta. Contràriament, a partir d’ aquí, el guió s’ accelera i la resta d’ episodis són fugaços i poc treballats, la majoria molt forçats i molt mancats de desenvolupament (l’ únic destacable és la conversa sobre els tipus de relacions) fins arribar a un final circular i obert que tampoc desprèn veracitat.
Ens trobem davant d’ una proposta ben intencionada però que naufraga en tots els nivells. Una gran decepció, tenint en compte la figura del seu director. Una llàstima.