L’òpera prima de Camille Griffin, també autora del guió (merescut premi al millor guió de la darrera edició del Festival de Sitges), és una proposta interessant que es divideix en dos blocs ben diferenciats.
El primer funciona com una comèdia coral (un humor molt britànic) nadalenca en que es reuneix un grup d’amics de tota la vida amb els seus fills per passar la nit de Nadal junts. Al llarg de l’arribada dels diferents personatges anem veient pinzellades de les seves respectives situacions, reforçant els seus vincles amb una sobretaula de narració d’antigues anècdotes/vivències que han compartit.
A partir d’aquí entrem en el segon bloc en que el rumb del film s’enfosqueix i coneixem quin és el dramàtic propòsit que els ha reunit i les seves diferents postures davant del pacte que han realitzat. Aquí l’atenció es focalitza especialment en els amfitrions, sòlids Matthew Goode i Keira Knightley, i el seu fill: el jove Roman Griffin Davis, que després de sorprendre en el seu debut a la gran pantalla en la brillant Jojo Rabbit ara també destaca i apunta a ser un dels intèrprets amb més recorregut durant els propers anys. Aquest dilema ens porta al desenllaç que, quan arribi al seu final, ens deixa un darrer pla que canvia totalment el significat de la pel·lícula, deixant la posterior reflexió en mans de l’espectador.
‘Silent night’ (una gran elecció com a títol tenint en compte l’època i el desenllaç de la història) és una proposta molt sòlida i intel·ligent; un interessant debut que manté l’atenció de l’espectador i l’obliga a seguir-hi pensant un cop ja ha abandonat la projecció. Molt recomanable.