La nova comèdia d’Ariel Winograd és una pel·lícula fàcil i sense pretensions que compleix perfectament amb el seu únic objectiu: fer passar a l’espectador una bona estona. Una guapíssima Maribel Verdú i un entregat Diego Peretti són la clau de la història, però l’autèntic descobriment del film és la jove Guadalupe Manent, tota una revelació. Ella acapara tota l’atenció i es dedica a robar escenes a la parella protagonista amb una interpretació fresca i natural. La trama parteix d’un punt inicial prou realista: la relació entre un divorciat pare d’una nena de 9 anys amb una dona soltera a qui no agraden els nens. Per facilitar les diverses situacions còmiques la postura d’ella es porta a un extrem excessiu mentre que l’actitud d’ell acaba resultant esgotadora.
Els diversos moments entre la parella i posteriorment de cadascun d’ells amb la nena o tots tres junts ja donen prou joc al guió, la resta de membres de l’entorn d’ell (amb l’excepció del seu millor amic): exdona amb nova parella, pare i germà (el qual protagonitza un dels millors gags del film ja sobre els títols de crèdit) resulten absolutament innecessaris i totalment prescindibles, ja que no aporten res fent més nosa que altra cosa i dotant al personatge de Gabriel d’una situació massa surrealista.
En definitiva, ‘Sin hijos’ és una proposta prou aconseguida; divertida, sensible i fàcil, que entreté durant 100 minuts però que s’oblida tan bon punt acaba la projecció.