Resulta tan sorprenent com desconcertant que una actriu de la talla i trajectòria de Jennifer Lawrence hagi decidit estrenar-se en la comèdia amb una proposta tan ridícula.
‘Sin malos rollos’ és un autèntic despropòsit que no té cap sentit, ja partint de la premisa argumental: tan poc creïble com absurda. Uns pares (Laura Benanti i un recuperat Matthew Broderick) volen espavilar el seu tímid i introvertit fill (buit Andrew Barth Percy) abans que marxi a la universitat, tant la relació pares-fill com el propi caràcter del jove no tenen cap mena de sentit, i per això contracten a una dona (una sensual i desfermada Jennifer Lawrence) perquè surti amb ell a canvi d’ aconseguir el cotxe que necessita per mantenir la seva casa. Res podem esperar d’ aquest punt de partida de la trama i es confirma a poc d’ avançar el metratge. A la nul·la química entre els dos i un guió amb una estructura de manual, s’ han de sumar una sèrie de gags realment pobres (només el primer trajecte en cotxe junts o el diàleg previ al bany tenen una mínima gràcia), molts recolzats en l’ edat d’ ella que no es correspon al que veiem a la pantalla: en moltes ocasions Lawrence sembla que tingui la mateixa edat, o fins i tot més jove, que alguns dels futurs estudiants de Princeton, de manera que el running gag de ser una senyora enmig d’ adolescents no s’ aguanta per enlloc.
En definitiva, ens trobem davant d’ una típica i tòpica comèdia adolescent d’ estil propi de la dècada dels 80′ que fracassa estrepitosament. Només apta pels fans més entregats de la seva protagonista o bé per aquells que busquin matar una tarda d’ estiu refugiant-se de la calor amb l’ aire acondicionat del cinema. Lamentable.