La tercera pel·lícula ‘musical’ de John Carney és una entranayable declaració d’amor als seus joves protagonistes (convincent el grup de pràcticament novells intèrprets) i a una època, perfectament situada gràcies als nombrosos temes musicals de populars bandes així com també alguna referència cinematogràfica a films com ‘Regreso al futuro’ (l’actuació al concert) o a ‘Superdetective en Hollywood’ (unes simples notes musicals del seu conegut tema principal).
La proposta narra el difícil pas a l’edat adulta d’un adolescent provinent d’una disfuncional família on només té el suport i la comprensió del seu germà gran (les seves ‘lliçons’ ofereixen alguns dels millors moments del metratge). La seva divagació i recerca d’identitat es reflexa en l’excel·lent guió mitjançant la recerca de l’estil del seu grup musical, el Sing Street del títol, que el fa passar per diverses tendències i etapes fins arribar a trobar la seva pròpia veu (personalitat) impulsat per l’amor que sent per Rapinha (una Lucy Boynton amb una mirada que acapara tota l’atenció quan es en pantalla).
Ens trobem davant d’una proposta tan tendra com nostàlgica, que deixa a l’espectador un agradable regust en finalitzar la projecció, després d’un emotiu i aconseguit final: tot un cant a l’esperança.
