Hem enyorat, i molt, a l’Oliver Stone punyent i incisiu. Després d’una darrera etapa centrada en el documental, amb alguna proposta de ficció allunyada de la polèmica, ‘Snowden’ suposa el seu retorn i, a més, en plena forma. La seva darrera pel·lícula és el seu treball més estimulant des de, la ja llunyana, ‘Un domingo cualquiera’.
Prenent com a punt de partida la trobada d’Edward Snowden amb la documentalista Laura Poitras i els periodistes Glenn Greenwald i Ewen McAskill a l’hotel de Hong Kong, del que va sorgir l’escàndol a nivell mundial i que Poitras va transformar en el film ‘Citizenfour’ (guardonat amb l’oscar al millor documental), assistim, mitjançant una sèrie de flashbacks, a la història del protagonista (convincent Joseph Gordon-Levitt) des del seu pas per l’acadèmia militar fins a la seva estada a la CIA i a l’ASN.
Tot i la densitat d’un guió molt sòlid, la proposta té ritme (gràcies a un excel·lent muntatge, segell habitual del director) i no cansa l’espectador, obligant-lo constantment a qüestionar-se tot el que l’envolta: fets realment recents i que tots hem viscut. Paral·lelament resulta interessant la vessant personal del personatge, reflexada en la seva relació amb la seva parella, Lindsay Mills (molt creïble Shailene Woodley), qui ha de viure i patir a cegues les inquietuds de l’analista.
En definitiva, ‘Snowden’ és una lliçó d’actualitat, ben plantejada i brillantment rodada, que convida, i obliga, a la reflexió. Absolutament recomanable.