El debut a Holywood del cineasta Philippe Lacote és una pel·lícula de cinema negre que segueix tots els cànons habituals del gènere propi dels clàssics en blanc-i-negre dels anys 40′ i 50′ amb la particularitat de la seva ubicació; Grècia, una localització, si més no, curiosa per a una proposta d’ aquestes característiques.
Deixant de banda la seva curiosa ambientació, el film reuneix tots els tòpics: un detectiu protagonista solitari i atormentat (un Joseph Gordon-Levitt de carisma nul), els flashbacks de la seva vivència personal no aporten absolutament a la trama; una suposada femme fatale (apàtica Shailene Woodley) i el principal, i malvat, sospitós (un Richard Madden absolutament pla i inexpressiu). La trama evoluciona amb una estructura de manual (inclosa la veu en off del protagonista que exerceix d’ innecessari i farregós narrador), seguint la investigació del detectiu, amb un aliat inesperat, els diferents interrogatoris, les topades amb el ‘dolent’ fins arribar a la ressolució final del cas, que inclou un doble gir: el primer força previsible i que es pot anticipar amb molta facilitat i el segon, a mode d’ epíleg, que facilita una justificació. Malauradament, malgrat comptar amb tots els elements la proposta no funciona en cap moment: la química entre el triangle protagonista és inexistent, el ritme és lent, i la seva manca d’ originalitat provoca que el film resulti realment avorrit i que els seus ajustats 95 minuts de metratge es facin eterns.
‘Sol de justicia’ és un thriller de sèrie b que no aportarà res a les filmografies dels seus tres intèrprets principals en hores baixes: Gordon-Levitt que porta anys sense cap treball convincent, Woodley acomodada en rols secundaris sense massa presència amb alguna puntual excepció, i un Madden que segueix explotant la popularitat aconseguida amb la sèrie ‘Juego de tronos’ però que no ha rodat res interessant des d’ aleshores. Una autèntica pèrdua de temps.